Amb penjolls engalano
els mots
per no veure les moltes esquerdes
del tan confús silenci.
Són massa els objectes
profusament carregats
de la teva recent absència.
Records que, com postals,
reinvento
talment sons familiars.
(...)
Amb molt de temps la llum
em reclama aquest molt meu
silenci.
Fins i tot absent, et palpo
en els objectes
que vares preludiar amb
la mirada.
Et sé a la vora,
i és amb postals, potser,
que jo mateixa confegeixo,
lentament,
la teva càlida presència.
(Òscar Bruel)
Bon viatge iaia. T'ESTIMO.
19 comentaris:
Una abraçada...
T'acompanyo en el sentiment bonica...molts ànims en aquests difícils moments...preciós records per la teva iaia.
Un petó molt fort.
Eva.
Ànims en aquests moments difícils. Una abraçada ben forta!
un homenatge preciós...una abraçada.
Un abrazo muy fuerte.
una abraçada, illeta, la teva iaia segur que era feliç de tenir una neta que l'estima tant i l'acomiada amb mots tan dolços.
Nina, em sap molt de greu. una forta abraçada vermella! petons bonica.
Una abraçada, un poema preciós
Una molt frota abraçada. Salut!!!!
Com a seguidora del teu bloc i veient aquest sentit post he vist la necessita d'enviar-te l'abraçada d'algú que tambè fa poc va perdre una iaia tan especial com la teva...
Amel.
Gràcies a tots i totes per les vostres paraules...
Una abraçada.
Illeta,
Un abraçada enorme i tota la companyia.
Petons
Una besada, ho sento molt
Una forta abraçada i ànims!!!!
Nina, que hem fet un video i res, només convidar-te a que el miris... a veure si trobes algú... (perdona el robatori...).
nina, no t'has enfadat, oi pel 'robo' de la foto???
T'envio un munt d'escalforeta, Illeta.
Hola Illetapitita,
Hace tiempo que no sabemos nada de ti, y la verdad es que se te echa en falta...
Espero que poco a poco las cosas vayan mejorando.
Para que te animes, y por supuesto, solo si te apetece, te invito a un sorteo. Échale un ojillo a mi blog.
Un beso muy gordo
Marilu
Aquest poema és d'Òscar Bruel? On el puc trobar sencer?
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada