dijous, 5 de febrer de 2009

Dies tristos...



Amb penjolls engalano
els mots
per no veure les moltes esquerdes
del tan confús silenci.
Són massa els objectes
profusament carregats
de la teva recent absència.
Records que, com postals,
reinvento
talment sons familiars.
(...)
Amb molt de temps la llum
em reclama aquest molt meu
silenci.
Fins i tot absent, et palpo
en els objectes
que vares preludiar amb
la mirada.
Et sé a la vora,
i és amb postals, potser,
que jo mateixa confegeixo,
lentament,
la teva càlida presència.

(Òscar Bruel)


Bon viatge iaia. T'ESTIMO.

19 comentaris:

Maria ha dit...

Una abraçada...

El cullerot Festuc ha dit...

T'acompanyo en el sentiment bonica...molts ànims en aquests difícils moments...preciós records per la teva iaia.
Un petó molt fort.
Eva.

Mercè ha dit...

Ànims en aquests moments difícils. Una abraçada ben forta!

Anna ha dit...

un homenatge preciós...una abraçada.

marilu perez ha dit...

Un abrazo muy fuerte.

manel ha dit...

una abraçada, illeta, la teva iaia segur que era feliç de tenir una neta que l'estima tant i l'acomiada amb mots tan dolços.

La cuina vermella ha dit...

Nina, em sap molt de greu. una forta abraçada vermella! petons bonica.

angels ha dit...

Una abraçada, un poema preciós

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Una molt frota abraçada. Salut!!!!

Anònim ha dit...

Com a seguidora del teu bloc i veient aquest sentit post he vist la necessita d'enviar-te l'abraçada d'algú que tambè fa poc va perdre una iaia tan especial com la teva...
Amel.

illetapitita ha dit...

Gràcies a tots i totes per les vostres paraules...
Una abraçada.

Laia ha dit...

Illeta,
Un abraçada enorme i tota la companyia.
Petons

Maria Jose ha dit...

Una besada, ho sento molt

xaro ha dit...

Una forta abraçada i ànims!!!!

La cuina vermella ha dit...

Nina, que hem fet un video i res, només convidar-te a que el miris... a veure si trobes algú... (perdona el robatori...).

La cuina vermella ha dit...

nina, no t'has enfadat, oi pel 'robo' de la foto???

la divina ha dit...

T'envio un munt d'escalforeta, Illeta.

marilu perez ha dit...

Hola Illetapitita,
Hace tiempo que no sabemos nada de ti, y la verdad es que se te echa en falta...
Espero que poco a poco las cosas vayan mejorando.
Para que te animes, y por supuesto, solo si te apetece, te invito a un sorteo. Échale un ojillo a mi blog.
Un beso muy gordo
Marilu

Anònim ha dit...

Aquest poema és d'Òscar Bruel? On el puc trobar sencer?

Gràcies