
Sovint som esclaus de les nostres pròpies idees.
Venen poc a poc, deixant entreveure quelcom que es presenta borrós, llunyà. Es van apropant mandrosament fent evident cada tros d'esbós que es dibuixa en les nostres entranyes.
Després, som presos d'un estat d'ànim proper a la bogeria que desencadena això, dibuixos, lletres, paraules...



