dimarts, 15 de gener del 2008

IL·LUSTRACIONS

Un deixo uns dibuixets d'un dels molts il·lustradors que els vaig seguint la pista.
Fernando Juarez.





dimarts, 8 de gener del 2008

SUSANA Y PEDRO

Susana estaba tumbada en la arena, cerca del mar. El persistente oleaje se colaba entre sus piernas llegando hasta sus partes mas íntimas, produciéndole una gran sensación de bienestar. Abría las piernas dejando que las piedrecillas movidas por las olas le dieran un ligero masaje. Estaba excitada , sus gemidos se confundían con el sonido del retroceso de la arena. Se sentía a gusto con ella y con el mundo.

Pedro se acerca paulatinamente por la orilla, mirándola con gran deseo, esperando el momento para unir los cuerpos i fundirse en un sincero abrazo. El cuerpo le tiembla involuntariamente, una enorme excitación recorre todo su cuerpo.

Susana se levanta y con el último gemido se lanza al mar. Pedro la está esperando impaciente, da vueltas a su alrededor saltando y moviéndose intensamente esperando que Susana lo atrape entre sus brazos.

Llegó la hora, se funden en un profundo abrazo y empieza el ritual de la danza. Sus miradas se pierden en el deseo, ambos gemidos se cruzan rompiendo el silencio, sus cuerpos se rozan sin parar hasta la extenuación.

Susana se marcha nadando convertida en una bella sirena.

dimecres, 2 de gener del 2008

OLOR A INCIENSO

Eran aproximadamente las 5 de la tarde. En la calle el día empezaba a menguar. Poquito a poco la luz del sol que aparecía entre las nubes que manchaban el cielo iba apagando su fuerza dejando pequeños destellos en los charcos de la carretera. El viento movía lentamente las pocas hojas que quedaban en los árboles, dejando caer aquellas que se quedaban sin fuerza para seguir cogidas al árbol que un día les dio vida.

Sara estaba en casa, ordenando los últimos libros que le quedaban para completar la colección. Cogió un incienso de la cajita de los olores y lo puso cerca de la ventana. El aroma empezó a recorrer cada rincón de la casa, dejando a Sara envuelta en un aire místico y agradable.

En la calle la gente andaba rápido, mirando al suelo, siguiendo los pasos largos y firmes. Todos seguían su dirección, sin importarles quien se cruzaba en su camino.
Empezaba a caer una lluvia muy fina.

Sara escuchó el goteo lento des de la ventana de su casa y sonriendo la abrió para respirar el olor a húmedo que tanto le gustaba.
Respiraba con los ojos cerrados nutriéndose del regalo que le daba la naturaleza. Extendía armoniosamente los brazos y con sus cálidas manos cogía la lluvia y se mojaba con ella su cara, sus brazos, su cuerpo. Sara bailaba y cantaba desnuda en la ventana sonriendo cada vez con mas fuerza, sin percatarse que fuera la gente se había detenido cerca de su casa contemplando el espectáculo que estaba dando.

Sin saber porque la gente empezó a sonreír, a mirar el cielo, a respirar el olor a húmedo que se había mezclado con el aroma a incienso de Sara. Se miraban unos a otros, sorprendidos, creían estar solos en el camino. Empezaron a desnudarse, recorriendo todo su cuerpo con las manos y a bailar como nunca antes lo habían hecho. En ese momento comprendieron que la vida regala momentos que son irrepetibles y que debían aprovecharlos para sentirse un poco mejor.

dilluns, 31 de desembre del 2007

Sopar de NENES

Divendres vam fer un sopar a casa, ens vam reunir 5 nenes.
No sabria explicar l'energia que es va crear durant aquelles hores. IINCREÏBLE.
Vam conviure en un microclima adaptat a cada una de nosaltres, acceptant veritats i refusant pors que ens havien acompanyat fins aleshores.

SI, puc dir que va ser una nit molt especial.

Entre d'altres coses vàrem fer un joc.

Consistia en inventar un petit conte, el paper estava dividit en cinc parts i cada una de nosaltres havia d'escriure la part de la història que li tocava sense saber què havien escrit les altres.
En varen sortir uns quants de curiosos.

Us en deixo algunes mostres.
(He trobat interessant posar els papers que vam fer servir, cliqueu a sobre les imatges per llegir el text.)









Seguint el mateix procediment que el joc anterior ens vam dibuixar a nosaltres, cada vegada que rebíem el paper havíem de dibuixar la part del cos que tocava, però del nostre, així que cada una de nosaltres està formada de totes.
La veritat és que vam riure molt.





dijous, 20 de desembre del 2007

Casas que esconden un cielo



Hay casas que esconden misterios, otras guardan secretos.
También las hay llenas de silencio, sin palabras,
sin misterios, sin secretos...
Sólo les queda el cielo.


(Sèrie de fotografies que vaig fent a mida que em vaig trobant les cases despullades per dins...)

divendres, 14 de desembre del 2007

Fa fred...


Bufa el vent.
Et somriu amb un gest amarat de tendresa que et fa moure els cabells
creant una dansa de moviment intens.
Res resta immòbil.
Les onades segueixen la melodia inquieta d'aquest vent.
Onades mandroses que t'unten tot el cos de salabror, deixant cada racó de la teva pell immers en un viatge serè i eròtic que et fa despertar tots els sentits.

Mai havies estat tan VIVA com ho sents ara.

FORMENTERA.

dijous, 13 de desembre del 2007

IDEES


Sovint som esclaus de les nostres pròpies idees.
Venen poc a poc, deixant entreveure quelcom que es presenta borrós, llunyà. Es van apropant mandrosament fent evident cada tros d'esbós que es dibuixa en les nostres entranyes.
Després, som presos d'un estat d'ànim proper a la bogeria que desencadena això, dibuixos, lletres, paraules...

dimecres, 5 de desembre del 2007

REGALS FORA DE TEMPS

Els regals fora de temps potser són el que fan més il·lusió.
Així que un dia, ja fa temps, vaig decidir oferir-li aquest tros de cartolina pintada a la meva mare.
Perquè si.

Ella (juntament amb el meu pare, clar està) és qui m'ha donat la oportunitat de poder estar aquí, de poder respirar, de viure cada ínfim instant d'aquestes hores agrupades que anomenem VIDA.

Darrera les mirades sempre hi ha un text incapaç d'expressar-se amb paraules.

Gràcies.

dilluns, 3 de desembre del 2007

Retrobament

Aquest cap de setmana hem anat a veure una amiga que feia temps que no veiem.
Vam estar parlant de moltes coses, potser caldrien més trobades per parlar-ne de moltes més.

Viuen molt a prop del Montseny, i vam decidir anar a fer una excurcioneta, ens venia de gust a tots.
No sabíem on anàvem, teníem dues referències, un pantà inexistent en les nostres memòries fins aleshores i un castanyer gegant.
Vam decidir caminar sense cap objectiu, tot i que la idea de trobar un castanyer gegant era bastant atractiva, tant que les nostres passes no van parar de caminar fins trobar-nos-hi al davant.

(No hi ha noms, ho sé, m'agrada mantenir-me en l'anonimat, qüestió de timidesa, i crec que és correcte mantenir també la de les persones que viuen les experiències al meu costat, de fet, elles/ells ja saben qui són)




El GRAN Castanyer!



Fent camí.

dijous, 29 de novembre del 2007

mmm...

CANELONS DE TORRÓ DE CREMA FARCITS DE NATA

Aquí teniu una manera diferent i original de sorprendre els paladars dels vostres convidats.
És molt fàcil de fer i el resultat val la pena.

Bon profit!

La recepta l'he tret d'un blog que no podeu deixar de visitar:
la cuina de casa.
Segurament serà un blog de referència a l'hora de fer postres!




INGREDIENTS

Una barra de torró de crema
Nata per muntar
Sucre

PREPARACIÓ

Tallar el torró en talls de 2cm de gruix i estirar-lo amb un corró fins a obtenir una làmina ben fina de forma rectangular. Muntar la nata i posar-la al mig de la làmina de torró i enrotllar-la com si fos un caneló. Decorar amb una mica de nata.