dilluns, 3 de desembre de 2007

Retrobament

Aquest cap de setmana hem anat a veure una amiga que feia temps que no veiem.
Vam estar parlant de moltes coses, potser caldrien més trobades per parlar-ne de moltes més.

Viuen molt a prop del Montseny, i vam decidir anar a fer una excurcioneta, ens venia de gust a tots.
No sabíem on anàvem, teníem dues referències, un pantà inexistent en les nostres memòries fins aleshores i un castanyer gegant.
Vam decidir caminar sense cap objectiu, tot i que la idea de trobar un castanyer gegant era bastant atractiva, tant que les nostres passes no van parar de caminar fins trobar-nos-hi al davant.

(No hi ha noms, ho sé, m'agrada mantenir-me en l'anonimat, qüestió de timidesa, i crec que és correcte mantenir també la de les persones que viuen les experiències al meu costat, de fet, elles/ells ja saben qui són)




El GRAN Castanyer!



Fent camí.

3 comentaris:

Taida ha dit...

Guapa!
Tens un cor molt gran.
Merci per lo de la privacitat.
I per tota la resta.

illetapitita ha dit...

Hola!
Merci per tot i més!
Ens anirem veient.
MUA

esterdementa ha dit...

M'encanta això de deixar-se portar i arribar als llocs. És fantàstic quan flueixes amb el destí i creus amb tu mateix. Així és com disfrutem del moment present!
Petons. Estic molt contenta d'haver-te vist avui.

De a setmana que ve no passa que no passem una llarga estona juntes.