Vam estar parlant de moltes coses, potser caldrien més trobades per parlar-ne de moltes més.
Viuen molt a prop del Montseny, i vam decidir anar a fer una excurcioneta, ens venia de gust a tots.
No sabíem on anàvem, teníem dues referències, un pantà inexistent en les nostres memòries fins aleshores i un castanyer gegant.
Vam decidir caminar sense cap objectiu, tot i que la idea de trobar un castanyer gegant era bastant atractiva, tant que les nostres passes no van parar de caminar fins trobar-nos-hi al davant.
(No hi ha noms, ho sé, m'agrada mantenir-me en l'anonimat, qüestió de timidesa, i crec que és correcte mantenir també la de les persones que viuen les experiències al meu costat, de fet, elles/ells ja saben qui són)
El GRAN Castanyer!
Fent camí.
3 comentaris:
Guapa!
Tens un cor molt gran.
Merci per lo de la privacitat.
I per tota la resta.
Hola!
Merci per tot i més!
Ens anirem veient.
MUA
M'encanta això de deixar-se portar i arribar als llocs. És fantàstic quan flueixes amb el destí i creus amb tu mateix. Així és com disfrutem del moment present!
Petons. Estic molt contenta d'haver-te vist avui.
De a setmana que ve no passa que no passem una llarga estona juntes.
Publica un comentari a l'entrada