dilluns, 6 de juliol del 2009

RATAFIA FETA!!!!

Com cada any la nit de Sant Joan vam fer el mes preuat dels nostres brevatges, la ratafia.
Ara toca esperar 40 dies a sol i serena i a degustar-la!


13 comentaris:

Mercè ha dit...

Doncs a veure si surt bona i ens dones la recepta! ;) jeje
És veritat que porta més de 40 herbes aromàtiques??
Petons!

Ivana ha dit...

guauu!! ens tindras que donar la recepta i on compras l'aiguardent! ja fa olor!! umm que bona!!
petonets

Marta Padenous ha dit...

...a veure si ens expliques la recepta, la meva àvia no se'n recorda!!!
Ptnts

La cuina vermella ha dit...

Hola fada màgica, aquest any també has fet el beuratge del déus! Quines ganes de tastar-la i purificar-nos amb ella! Un petó enrome.

Martí ha dit...

Ostres, ara feia uns dies que no entrava al bloc (coses de Pc's espatllats i el lector de feeds al carajo)

Ratafia casolana, això si q ue déu ser espectacular!

Ja ens explicaràs ;)

Un petó

ANNAFS ha dit...

Donçs esplica'ns la recepta!. A mi m' agrada molt fer licors a casa i aquest any per aquí no tenim aranyons per fer patxaran.
ptns.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Et sortirà boníssima en veure el que has posat. Que rica.

Salut!!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

No l´he tastat mai ì no sabia això dels quaranta dies...ja ens diràs que tal surt val? petonets

Margarida ha dit...

Uns oncles del Pere n'acostumen a fer cada any, i una vegada ens en van donar una ampolla. Nosaltres, que no som de beure alcohol, la vam guardar. No fa gaire, va venir una amiga a casa a dinar, i parlant, parlant ens va dir que sempre havia tingut ganes de tastar ratafia, però encara no ho havia fet. "Oli en un llum!" vam pensar. "Ara sí que la tastarem". Vam obrir l'ampolla i ens en vam servir una mica. I saps què? Crec que l'ampolla passarà d'herència als meus fills, perquè era una cosa tan forta per al meu gust que sóc incapaç de tornar a tastar-la. A la meva amiga, però, li va agradar. No sé si la teva serà tan forta, però la foto que ens ensenyes, amb tots els ingredients en maceració, és maquíssima!

illetapitita ha dit...

Mercé,
doncs si, la nostra en porta unes 80-90 d'herbes! i totes cullides a conciència, a part també hi posem espècies i fruita.

Ivana,
algun dia posaré tot el procés, per nosaltres és quelcom màgic...

Marta,
la nostra recepta ha passat de generació en generació, i cadascú hi ha posat quelcom de la seva part.

Vermellets,
Us puc assegurar que purifica! Ens agrada molt! Cosa que la d'apolla no gaire...

Martí,
Si que ho és d'espectacular!

Annafs,
Saps que sempre n'he volgut fer de paxaran? Algun dia suposo que caurà.

Olles i somriures,
Esperem-ho! Sempre ens ha sortit molt bona però mai igual!

Maria José,
et recomano que la tastis algun dia i ja em diràs què t'ha semblat.

Margarida,
Doncs la nostra no ens surt mai forta, al contrari!
Tenim molts amics que sempre ens en demanen una ampolleta perquè els agrada molt, i a nosaltres també! A mi no m'agraden els licors forts...

Gràcies!
Una abraçada ben forta!!!

Gemma ha dit...

Aquest 40 dies d'espera se us faran molt llargs, je je je...

La Llibreta Viatgera ha dit...

Illeta, aquestes receptes tan casolanes, m' encanten, més de 80 herbes diferents, això si que te mèrit, i esperar 40 dies encara més, la foto preciosa!!

Un petó! Beth

Unknown ha dit...

Que curioso Illetapitita, no conocía esto de la ratafia. Queremos la receta!!!!