Sopar de NENES

Divendres vam fer un sopar a casa, ens vam reunir 5 nenes.
No sabria explicar l'energia que es va crear durant aquelles hores. IINCREÏBLE.
Vam conviure en un microclima adaptat a cada una de nosaltres, acceptant veritats i refusant pors que ens havien acompanyat fins aleshores.

SI, puc dir que va ser una nit molt especial.

Entre d'altres coses vàrem fer un joc.

Consistia en inventar un petit conte, el paper estava dividit en cinc parts i cada una de nosaltres havia d'escriure la part de la història que li tocava sense saber què havien escrit les altres.
En varen sortir uns quants de curiosos.

Us en deixo algunes mostres.
(He trobat interessant posar els papers que vam fer servir, cliqueu a sobre les imatges per llegir el text.)









Seguint el mateix procediment que el joc anterior ens vam dibuixar a nosaltres, cada vegada que rebíem el paper havíem de dibuixar la part del cos que tocava, però del nostre, així que cada una de nosaltres està formada de totes.
La veritat és que vam riure molt.

Casas que esconden un cielo

Hay casas que esconden misterios, otras guardan secretos.
También las hay llenas de silencio, sin palabras,
sin misterios, sin secretos...
Sólo les queda el cielo.


(Sèrie de fotografies que vaig fent a mida que em vaig trobant les cases despullades per dins...)

Fa fred...

Bufa el vent.
Et somriu amb un gest amarat de tendresa que et fa moure els cabells
creant una dansa de moviment intens.
Res resta immòbil.
Les onades segueixen la melodia inquieta d'aquest vent.
Onades mandroses que t'unten tot el cos de salabror, deixant cada racó de la teva pell immers en un viatge serè i eròtic que et fa despertar tots els sentits.

Mai havies estat tan VIVA com ho sents ara.

FORMENTERA.

IDEES

Sovint som esclaus de les nostres pròpies idees.
Venen poc a poc, deixant entreveure quelcom que es presenta borrós, llunyà. Es van apropant mandrosament fent evident cada tros d'esbós que es dibuixa en les nostres entranyes.
Després, som presos d'un estat d'ànim proper a la bogeria que desencadena això, dibuixos, lletres, paraules...

REGALS FORA DE TEMPS

Els regals fora de temps potser són el que fan més il·lusió.
Així que un dia, ja fa temps, vaig decidir oferir-li aquest tros de cartolina pintada a la meva mare.
Perquè si.

Ella (juntament amb el meu pare, clar està) és qui m'ha donat la oportunitat de poder estar aquí, de poder respirar, de viure cada ínfim instant d'aquestes hores agrupades que anomenem VIDA.

Darrera les mirades sempre hi ha un text incapaç d'expressar-se amb paraules.

Gràcies.

Retrobament

Aquest cap de setmana hem anat a veure una amiga que feia temps que no veiem.
Vam estar parlant de moltes coses, potser caldrien més trobades per parlar-ne de moltes més.

Viuen molt a prop del Montseny, i vam decidir anar a fer una excurcioneta, ens venia de gust a tots.
No sabíem on anàvem, teníem dues referències, un pantà inexistent en les nostres memòries fins aleshores i un castanyer gegant.
Vam decidir caminar sense cap objectiu, tot i que la idea de trobar un castanyer gegant era bastant atractiva, tant que les nostres passes no van parar de caminar fins trobar-nos-hi al davant.

(No hi ha noms, ho sé, m'agrada mantenir-me en l'anonimat, qüestió de timidesa, i crec que és correcte mantenir també la de les persones que viuen les experiències al meu costat, de fet, elles/ells ja saben qui són)




El GRAN Castanyer!



Fent camí.