Sovint som esclaus de les nostres pròpies idees.
Venen poc a poc, deixant entreveure quelcom que es presenta borrós, llunyà. Es van apropant mandrosament fent evident cada tros d'esbós que es dibuixa en les nostres entranyes.
Després, som presos d'un estat d'ànim proper a la bogeria que desencadena això, dibuixos, lletres, paraules...
3 comentaris:
Fàntàstic. Ja t'he dit avui que a començarem l'any amb molts projectes nous! Estem en plè creixement personal i creatiu.
Estic molt entusiasmada. T'en recordes aquells somnis que teniem durant tantes i tantes tardes? Doncs penso que ja es va acostant el moment. Tot aquest temps hem estat treballant i ens hem anat formant ara és el moment d'anar acceptant els regals que la vida mateixa ens portarà.
petons
t'estimo
Carinyo!
Vas omplir la casa amb la teva presència!
El somni és saber que estàs al meu costat!
Petons d'AMOR!
A veure si m'hauré de posar gelós jo, jejejeje.
Petons per les dos.
Publica un comentari a l'entrada