
Així que un dia, ja fa temps, vaig decidir oferir-li aquest tros de cartolina pintada a la meva mare.
Perquè si.
Ella (juntament amb el meu pare, clar està) és qui m'ha donat la oportunitat de poder estar aquí, de poder respirar, de viure cada ínfim instant d'aquestes hores agrupades que anomenem VIDA.
Darrera les mirades sempre hi ha un text incapaç d'expressar-se amb paraules.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada